TREBALLEM ELS SINÒNIMS
Enfadar-se, enutjar-se, molestar-se, irritar-se, empipar-se, emprenyar-se, indignar-se.... Tot plegat per no res, per acabar acotant el cap amb actitud submissa, conforme, resignada....
Rebel·lar-se, insurgir-se, indisciplinar-se, insoburdinar-se, revoltar-se.... I que al final les coses romanguin tal com eren, i es perpetui la injustícia, l’abús, la iniquitat, la desraó, l’arbitrarietat.....
Podem optar, amb tot el dret, a distingir-nos per mantenir una actitud activa, diligent, dinàmica, emprenedora.... i resoldre passat un temps, que la feina feta esdevé inútil, ineficaç, infructuosa, nul·la, esteril....
Quant més ens deixem portar per la il·lusió, el delit, i l’alegria, més dolorós resultarà l’impacte amb la quimera, la ficció, la fantasia, el somni irrealitzable....
Vull dir amb això que cal abandonar?, cedir?, renunciar?, abdicar?, resignar-se al fracas?.... No!!! Ni molt menys, de fet res hi ha més lluny de les meves intencions. Però cal afrontar les coses desde una prespectiva realista, efectiva, tangible, concreta i autèntica, encarar-les disposant del coneixement, el seny, la intel·ligència, la noció, el discerniment, la idea exacta de com son les coses, de com funcionen, i de com costa canviar-les, transformar-les, variar-les, modificar-les, transfigurar-les, alterar-les....
No n’hi ha prou amb infrigir aquelles regles del joc pre-estipulades i que no ens agraden. Transgedir-les, vulnerar-les, contravenir-les, violar-les, no és suficient per denunciar-les.
El que cal és considerar-les, apreciar-les en la seva autèntica mesura, jutjar-les a la fi. És necessari llavors notificar-les, denunciar-les, delatar a la injusticia, donar a coneixer el desacord, la discrepància, la discordança, i és molt important fer-ho de manera serena, tranquil·la, assossegada, ja que d’altra manera donarem arguments a aquells que tinguem en contra.
Cal que la nostra denúncia trascendeixi, es propagui, trobi mitjans de difussió per optar a repercutir en algunes consciències alienes al conflicte. Però és molt important que no trascendeixi el conflicte ja que llavors els nostres esforços, les nostres idees, la defensa dels nostres valors quedarán tacades, seran considerades conflictives, i tots els nostres legítims arguments perdran la força que els otorga la raonabilitat i ens titllaran d’esser responsables de la col·lisió, del plet, de la topada, i una vegada més:
Enfadar-se, enutjar-se, irritar-se, tot plegat per acabar resignats. Insurgir-se, revoltar-se, rebel·lar-se i que al final es perpetui la injustícia, l’arbitrarietat. Il·lusionar-se amb la possibilitat de fer real una quimera.....
Dedicat especialment a tots els/les Okupes d’arreu del mon, dels qui respecto ideologia i reivindicacions, però per els qui no em sento representat a l’hora d’exigir, reclamar o demanar el meu dret a una vivenda digna.
Enfadar-se, enutjar-se, molestar-se, irritar-se, empipar-se, emprenyar-se, indignar-se.... Tot plegat per no res, per acabar acotant el cap amb actitud submissa, conforme, resignada....
Rebel·lar-se, insurgir-se, indisciplinar-se, insoburdinar-se, revoltar-se.... I que al final les coses romanguin tal com eren, i es perpetui la injustícia, l’abús, la iniquitat, la desraó, l’arbitrarietat.....
Podem optar, amb tot el dret, a distingir-nos per mantenir una actitud activa, diligent, dinàmica, emprenedora.... i resoldre passat un temps, que la feina feta esdevé inútil, ineficaç, infructuosa, nul·la, esteril....
Quant més ens deixem portar per la il·lusió, el delit, i l’alegria, més dolorós resultarà l’impacte amb la quimera, la ficció, la fantasia, el somni irrealitzable....
Vull dir amb això que cal abandonar?, cedir?, renunciar?, abdicar?, resignar-se al fracas?.... No!!! Ni molt menys, de fet res hi ha més lluny de les meves intencions. Però cal afrontar les coses desde una prespectiva realista, efectiva, tangible, concreta i autèntica, encarar-les disposant del coneixement, el seny, la intel·ligència, la noció, el discerniment, la idea exacta de com son les coses, de com funcionen, i de com costa canviar-les, transformar-les, variar-les, modificar-les, transfigurar-les, alterar-les....
No n’hi ha prou amb infrigir aquelles regles del joc pre-estipulades i que no ens agraden. Transgedir-les, vulnerar-les, contravenir-les, violar-les, no és suficient per denunciar-les.
El que cal és considerar-les, apreciar-les en la seva autèntica mesura, jutjar-les a la fi. És necessari llavors notificar-les, denunciar-les, delatar a la injusticia, donar a coneixer el desacord, la discrepància, la discordança, i és molt important fer-ho de manera serena, tranquil·la, assossegada, ja que d’altra manera donarem arguments a aquells que tinguem en contra.
Cal que la nostra denúncia trascendeixi, es propagui, trobi mitjans de difussió per optar a repercutir en algunes consciències alienes al conflicte. Però és molt important que no trascendeixi el conflicte ja que llavors els nostres esforços, les nostres idees, la defensa dels nostres valors quedarán tacades, seran considerades conflictives, i tots els nostres legítims arguments perdran la força que els otorga la raonabilitat i ens titllaran d’esser responsables de la col·lisió, del plet, de la topada, i una vegada més:
Enfadar-se, enutjar-se, irritar-se, tot plegat per acabar resignats. Insurgir-se, revoltar-se, rebel·lar-se i que al final es perpetui la injustícia, l’arbitrarietat. Il·lusionar-se amb la possibilitat de fer real una quimera.....
Dedicat especialment a tots els/les Okupes d’arreu del mon, dels qui respecto ideologia i reivindicacions, però per els qui no em sento representat a l’hora d’exigir, reclamar o demanar el meu dret a una vivenda digna.
1 comentario:
Molt bé arisdot! M'ha agradat el text però m'agradaria matisar que hi ha ocupes i ocupes... El problema es que el poder en sap molt d'estigmatitzar moviments socials i d'ocultar les funcions socio-culturals d'algunes cases ocupes que més que això havien esdevingut centres socials del barri. També es veritat que quan es parla malament dels ocupes raons n'hi ha, perquè una part deu tenir els ideals com un element més decoratiu de la seva identitat i no com a una forma de vida. En fi, l'únic que volia dir es que, com sempre, les generalitzacions són això: imprecisions.
Publicar un comentario