Tinc entes, corregiu-me si vaig errat, que una de les màximes aspiracions del govern català al respecte del nou (pero ja gastat) estatut, era obtenir el dret (per uns), privilegi (per uns altres), de crear una agència tributària pròpia.
És a dir, un organ administratiu propi depenent de la generalitat, que fos el responsable de recaptar els impostos de i per a Catalunya. És tracta sense cap mena de dubte, d’una aspiració molt lloable i segurament, força necessària, sobretot si com ens diuen és cert que els déficits a tots els nivells que patim al nostre pais petit, son deguts a la manca d’inversions per part del govern de Madrid.
Finalment, i amb l’estatut descafeinat aprovat, l’agencia tributària pròpia a l’igual que la gestió de l’aeroport del Prat i tantes altres demandes que ens van prometre que presentarien els polítics de casa, s’han quedat en projecte, en idea utópica, en reclamacions escrites damunt de paper mullat...
Però sempre s’ha dit que els catalans som un poble tenaç, pacient, que tard o d’hora ens sortim amb la nostra, que sota la cara amable i tranquila, darrera el tarannà negociador hi amagem un caracter resolt i una seguretat en nosaltres mateixos, que fa que no descansem fins a obtenir el que considerem que ens correspon de ple dret.
Sempre havia pensat que aquestes eren afirmacions forasenyades, generalitzadores, i que tenien un valor merament anecdòtic. Com quan afirmen que els catalans som garrepes, els andalusos mandrosos, els francesos exclusivistes, o els alemanys cap quadrats.
Pero estava completament equivocat.
El govern de la Generalitat de Cataluya, a esquenes del govern central i del congres dels diputats de Madrid, en contra del que diu la merdeta d’estatut recentment aprovat, ha creat una agencia tributària pròpia, així que al nostre pais petit ja disposem d’un òrgan administratiu encarregat de recaptar impostos, de recollir diners per a les arques catalanes. El CME o altrament dit Cos dels Mossos d’Esquadra, que actuen amb la inestimable col·laboració de les diverses policíes locals del principat.…
Suposo que deu ser força fotut quan un te vocació de policía, que el faguin treballar com a recaptador d’impostos, el govern català tan previsor, també ha resolt aquest inconvenient. La majoria dels mossos en actiu, no tenen vocació de policies, sinó que entren al cos per que el sou és bo, i la feina, poca. Pel que fa a la policia municipal, que pot dir-se? Que accedeixen a exercir aquesta feina els qui no han estat admesos a cap dels altres cossos de seguretat? Que s’han donat cassos de policíes als que després de fer un examen médic, els han retirat l’arma? O potser remetre’s a aquella dita tan típica que diu: “el que vale vale, y el que no municipal”
La questió és, en definitiva, que les forces de seguretat autonòmica i municipal, en el cas de Catalunya, son en realitat, una agencia tributaria encoberta. Dediquen tots els recursos i mitjans a multar, i criminalitzar la població civil, en canvi hi ha una onada de robatoris a empreses i particulars, i afirmen que no tenen mitjans per fer més. Obren mitja dotzena de cotxes en dos carrers, en un sol cap de setmana, i tothom sap qui es l’autor dels robatoris menys els cossos de seguretat. I si ho saben tampoc fan res, per que la setmana seguent, als mateixos carrers, els mateixos lladres, obren mitja dotzena de cotxes més. Això si, no et descuidis de possar el comprovant horari en la zona blava d’aquell carrer, perque si no la multa et cau segur.
Et sancionen per fer un pipí al mig del carrer, però hi ha atracadors als qui tothom coneix, la policia hi passa pel costat i no els arresta, i si ho fa, els allibera passades poques hores. Sempre s’ha dit que la policía és a tot arreu per donar cobertura en materia de seguretat a tota la població, perqué la seva finalitat és servir i protegir. Mentida, la policía és sempre allà on no hi hagi problemes, on tinguin poca feina i molts diners a recaptar.
Us posaré un exemple. Trobes una patrulla que fe controls preventius d’alcoholemia, és fàcil trobar-ne una o més en un cap de setmana. Et fan bufar, i el resultat de la prova és negatiu, cap problema. Llavors et demanaran el rebut de l’assegurança, o el justificant de l’ITV, o la targeta de transport en el cas que condueixis un vehicle industrial. La cuestió és multar, recaptar.
Des de el govern s’afirma que els controls d’alcoholemia son per evitar accidents, però llavors per què no hi ha mai controls quan plou? Estic convençut que amb l’estat del ferm de la majoria de carreteres d’aquest pais, els dies de pluja deu augmentar sensiblement la sinistralitat, en canvi no hi ha policíes ni controls preventius enlloc.
I d’exemples per l’estil al respecte de la negligència policial a l’hora de fer la que se suposa que es la seva feina, i de l’èxit que assoleixen com a recaptadors d’impostos especials, segur que tothom en coneix. Però és que la població encara no ha entés que no és tracta de negligència, sinó que la policía és, en realitat, l’agència tributària catalana.
No se si amb la gestió de l’aeroport del Prat passarà una cosa semblant. Potser el govern de la generalitat aconsegueix crear un aeroport encobert, i tenir-ne la gestió exclusiva, tal i com és pretén.
Jo proposo que el fàcin a l’autopista AP-7, el peatge de la qual tenia una concessió limitada a 20 anys, pero que ja en fa trenta que és paga. Si passar amb un turisme suposa una despesa de més d’un €, imagineu el que se li podria cobrar a un boeing 747....
Donosti, platja de La Concha. La bellessa de l'indret, reflexada fidelment en aquesta fotografia, no necessita cap altre comentari al respecte del marc que envoltava les nostres aventures.
"Cotxe 1 a Pepecar em rebeu?, camvi..." Establint un complexe sistema de comunicació de nova generació, vàrem aconseguir mantenir contacte constant entre els dos vehicles al llarg dels més de 600 km de ruta entre Centelles i Donosti, la fiabilitat i comoditat dels automòvils, unides a la perícia dels nostres pilots, ens van permetre arribar al nostre destí sense cap incidència..... És mantindríen així les coses al llarg de tot el comiat?
Divendres, 16 de març de 2007, cap a les 17'00h ens disposem a donar el tret de sortida al curios periple-comiat de solter del nostre benvolgut amic Oriol, ens esperen algunes sorpreses, no poques anecdotes, i nombrosos tips de riure. Quan totes les aventures no son encara ni tan sols imaginades, nosaltres ja ens llepem els bigotis.... to be continued
